Notícies de Calella

Ens solidaritzem amb totes les víctimes de la violència policial soferta pel poble català en el referèndum de l’10.

Ens solidaritzem amb el poble valencià que volia sortir al carrer a celebrar la seva Diada l'9O.

Ens solidaritzem amb les víctimes de les càrregues policials que ha sofert el poble de Múrcia per protestar contra la construcció del mur que vol dividir la ciutat.

Ahir vam celebrar l’acte de campanya pel SÍ al referèndum d’autodeterminació del proper 1 d’octubre, amb la participació d’en Jan Catà i Ten, regidor de la CUP Calella, en Ramon Font, portaveu del sindicat d’ensenyament USTEC-STEs IAC i d’en Lluc Salellas i Vilar, regidor de la CUP-Crida per Girona.

Volem agrair, primer de tot, l’assistència de totes les persones que van ser-hi presents.

Participació ciutadana

1.-La capacitat i mecanismes que té la població perquè pugui accedir a les decisions del govern de forma independent i sense necessitat de formar part de cap administració pública o partit polític.

2.-Mots d’ús quotidià dels grans partits polítics, usats a bombo i plateret i només de boca, sabedors que les paraules buides se les acaba emportant el vent.

 

Comença l’any i s’obren  nous reptes i esperances, i  la ciutat de Calella, es lleva amb un nou local social autogestionat  amb ganes d’omplir el poble de vida. Bons projectes col·lectius segons el seu comunicat.  Feminisme,  dansa, lectura, tallers, xerrades i un munt d’activitats  es volen portar a terme de forma crítica i defugint dels gurus mediàtics. Una espurna de llum enmig  d’un relat polític depredador que tot ho impregna.

S’acaba la temporada d’estiu i restem tots a l’espera del  balanç oficial que difondran els diferents mitjans  sobre l’ocupació turística i la conseqüent oferta de treball generada, però en molts pocs casos escoltarem estudis que tractin sobre la qualitat d’aquesta oferta i menys encara de la seva reversibilitat vers al petit comerç local o als treballadors assalariats.

Bon temps i mala cara. És la que els queda a molts dels treballadors del gremi de l’hostaleria al veure les condicions de treball ofertes per guanyar-se les garrofes en feina de temporada. O tot l’any. Precarietat per ordre del dia i incompliment dels acords pactats. Malgrat que el conveni de l’Hostaleria i Turisme* aplicat a la zona és un dels més baixos de tot l’estat a l’hora de dotar de recursos i drets als treballadors, la seva no aplicació ens vulnera per partida doble. Creixent desigualtat a la costa i unes institucions que diuen que malden per revertir-la.

Platja Calella

El món a mans d’uns pocs. És  la tònica perversa que afrontem la majoria quan veiem com molt del que teníem, o més ben dit,  del que encara no ens havien pres, passa sempre a les mans dels que més en tenen. Perquè està fet per a ells. Perquè s’ho fan ells i tot els retorna. Perquè no en tenen mai prou.

"Doncs no. No totes les princeses tenen el cabell llarg, ni totes són rosses. No és cert. Podríem dir que totes són boniques, però no com tu et penses, no com ho has vist a les pel·lícules. Perquè suposo que és a les pel·lícules oi, que ho has vist?, que les princeses són rosses i boniques i tenen el cabell molt llarg i sedós i duen vestits de gasa. Sí que és veritat que potser hauríem d'admetre que totes són boniques, però no així, saps?, no com tu et penses, no fràgils i etèries i volàtils. Algunes, saps?, tenen una bellesa rara, inquietant, obscura.

Res de nou en les polítiques europees. Res ni cap consideració a tot el que no sigui blindar a unes elits financeres del control de tota acció econòmica i política. Saqueig del sector  públic i imposició d’un deute molts cops il·legítim però mai negociable. Poc per a la gent tret d’uns aspectes fundacionals que de mica en mica van quedant difuminats pel trist bagatge polític. Res pels que menys tenen, aquests no hi tenen cabuda visquin o vinguin d’on vinguin.

Pàgines