Per l’elaboració del present document, la CUP va repartir octavetes a 136 establiments. De 136 establiments a qui vam preguntar sobre diversos problemes que puguin tenir, propostes de millora i valoració de la situació actual, un total de 51 comerços van presentar les seves inquietuds de manera anònima. Seguint amb la recopilació d’informació també vam agafar propostes de l’associació de comerciants del Jovara. D’aquestes impressions, se n’ha fet un buidatge que ha servit per detectar les principals problemàtiques i per elaborar les següents propostes de millora.

Dades

Les més grans preocupacions dels comerciants són (de més a menys importància):

1. Les dificultats amb l’aparcament tant per als compradors com per a les persones que treballen a l’establiment.
2. La poca seguretat i vigilància, sobretot a les nits. Aquest augment de vigilància també es demana durant el dia i, sobretot, en plena temporada turística.
3.  Que el servei de neteja no és adequat o és insuficient. Moltes vegades les màquines de neteja embruten l’aparador dels establiments de la zona del carrer Església. Els orins dels gossos a les persianes i als xamfrans.
4.  El paviment i rajoles en males condicions. S’hauria de revisar i adequar el carrer. Reclamen mesures per millorar-lo, posar-hi plantes i flors.
5.  El perill que s’instal·lin més grans superfícies i altres mercats al municipi o en zones properes.
6.  La regulació horària no és l’adequada i hi ha la percepció que l’obertura durant festius beneficia les grans superfícies en detriment de les empreses familiars.
7.  Existeix una proliferació d’establiments de baix cost que venen el mateix producte en zones concretes.
8. Allargament del carrer Església fins al Poblenou.

Reflexions de la problemàtica i aspectes de millora

1. La falta d’aparcament per qui va comprar o per qui treballa als establiments és un dels grans problemes que cal resoldre a la ciutat a mitjan termini. En aquest sentit, és de vital importància articular un pla global de mobilitat en el municipi basat en dos criteris: augmentar les zones de vianants al centre de la població i augmentar el nombre d’aparcaments a les rodalies dels punts on hi ha activitat. A causa de les característiques de la població, Calella no disposa de terreny per fer-hi aparcament. Aquest, doncs, haurà de ser subterrani i un dels punts que considerem idoni per a la construcció places d’aparcament que permetin dinamitzar el comerç –a prop del centre de la població– és a sota del pàrquing de la plaça del Mercat. Aquesta construcció, tot i que a curt termini és una despesa considerable per a les arques municipals, a la llarga suposaria benefici. Per tant, considerem que s’hauria de fer amb inversió pública.
2. Pel que fa a la seguretat, s’hauria de treballar augmentant el patrullatge policial sobretot a les nits i en temporada turística, per un cantó, i treballant perquè el cos policial i el ciutadà mantinguin una relació més propera. Amb aquest feedback, es poden preveure diferents situacions que es puguin produir per resoldre-les amb més eficiència. 

Un altre element a tenir en compte perquè hi hagi una relació més estreta amb els comerciants i restauradors és el paper dels agents cívics. Com a treballadors municipals, podrien ser els transmissors dels problemes o demandes dels comerciants a l’administració i, així, agilitar tràmits. Aquestes funcions s’haurien de temporalitzar i adiar en el calendari.

Una altra manera d’acostar l’administració al comerciant és establir consells de ciutat periòdics i oberts de comerç on, de manera oberta i participativa, els comerciants tinguin el mecanisme d’incidir en l’Ajuntament.

3. El sistema de neteja de Calella es porta a terme mitjançant l’empresa privada i això comporta que resulti més car i que sigui menys eficient. Caldria revisar el contracte perquè es portin a terme tots els acords i, en cas no ser així, exigir-los. Al mateix temps, s’hauria de treballar perquè es puguin municipalitzar els serveis de neteja i perquè esdevingui municipal.

Pel que fa al carrer Església, que és on es troben els principals problemes en què el sistema de neteja embruta els aparadors, s’hauria d’establir que només uns dies en concret passi la maquinària. La resta s’hauria de fer amb un altre tipus de neteja menys agressiva com ara els aspiradors. Per tant, és imprescindible establir sistemes de neteja diferents segons les característiques de la zona i els carrers.

Pel que fa als orins dels gossos, per un cantó és imprescindible obrir nous espais de passeig i de zones verdes per els animals a la població i, per l’altre, cal que es tracti de manera específica en la neteja de la ciutat. Hi ha zones i punts específics on es pateix moltíssim aquesta problema i per això cal emprendre-hi accions concretes. Calella és una ciutat amb una taxa d’animals de companyia per habitant molt alta i cal elaborar unes polítiques que s’ajustin a la realitat. 

4. A banda de anar canviant la rajoles quan sigui necessari, es podrien substituir les pilones de pedra de seguretat per jardineres o testos amb plantes o arbustos. Entremig del carrer s’hauria d’estudiar la manera de decorar-lo amb plantes.
5. Durant el darrer mandat –i ha estat una constant al llarg dels anys– l’equip de govern ha facilitat l’obertura de grans supermercats al municipi, fet que afecta seriosament el petit comerç de la ciutat. Actualment s’estudia portar a terme la construcció d’un nou Aldi a la zona de l’hospital, cosa a la qual ens oposem fermament pel que comporta pel comerç, mobilitat i altres aspectes. Un altre aspecte que ens preocupa, i és tema recurrent durant els últims anys, és el de la construcció d’un gran centre comercial a la zona del camí del Mig entre Pineda i el Poblenou. La CUP farà la pressió possible perquè aquest projecte no es porti a terme.
6. En la regulació horària comercial existeix un conflicte competencial entre Generalitat/Estat i l’administració local pot incidir sobre de quina manera es cataloga el municipi a l’hora d’aplicar un tipus d’horari concret. En aquest sentit, ens trobem que actualment a la població hi ha una desregulació important en termes d’horari, ja que cada dia sense excepció trobem establiments oberts. Aquest fet beneficia les grans cadenes i perjudica el petit comerç. A parer nostre, cal regular els horaris comercials i establir els dies de festa pertinents i de descans per als treballadors. Aquest és un dret. En aquest aspecte, la CUP incidirà perquè el municipi s’inclogui a l’horari comercial que fomenti aquest descans.
7. En diferents zones del municipi hi ha una tendència de concentració de certs establiments –molts de souvenirs– en zones molt concretes. Això fa que hi hagi llocs on se’n saturi el mercat. L’Ajuntament hauria de regular l’activitat comercial segons les ordenances i establir criteris a l’hora de certificar l’obertura de més activitats econòmiques. En aquest sentit, caldria potenciar els productes locals i de proximitat a la població mitjançant bonificacions i creant una marca comercial de la zona.
8. El punt de l’allargament del carrer Església fins al Poblenou entraria dins la lògica d’augmentar la zona de vianants al centre de la població i circular i aparcar a les rodalies. En aquest sentit, aquest aspecte entraria en l’estudi de mobilitat integral del municipi.

Altres aspectes relacionats amb el comerç

Actualment, ens trobem que mentre hi ha zones on s’ha fet un bon treball de dinamització comercial com al carrer Sant Joan, d’altres, com al carrer Jovara, han patit una davallada i molts establiments romanen tancats. És necessari un treball efectiu amb els establiments establerts i veïns que habiten al llarg del carrer Jovara per elaborar un pla de dinamització. En aquest sentit, proposem emprendre accions de revitalització de l’economia i ajuda a empreses emergents en locals que romanen tancats –viver d’empreses– i facilitar en la mesura possible les que s’estableixin en aquesta zona. També considerem que aquesta zona és idònia per potenciar l’oferta gastronòmica i de restauració al municipi.

Un altre punt que cal dinamitzar és el mercat municipal, que malgrat les reformes efectuades, continua essent un espai poc freqüentat. Mitjançant una oferta cultural continuada que fomenti la participació i la interiorització d’aquest espai i, augmentant les ajudes –que es poden establir mitjançant la institució que en té competència– al petit comerç de proximitat, cooperatives i empreses de consum responsable, s’ha de treballar per esdevenir una zona de comerç arrelat al municipi. Amb els dos espais que cohabiten a l’espai del mercat es poden compaginar totes dues activitats de manera idònia i revitalitzar-ne el funcionament.

En la mateixa sentit, i veient com el comerç avança de forma natural cap al carrer Bruguera i amb més afluència d’activitat i serveis a la zona (escoles, establiments...) considerem la possibilitat de regular el trànsit a alguns trams més cèntrics, sempre que el pla de mobilitat ho faci compatible, s’escolti i se n’accepti l’opinió del veïnat.

Altres aspectes a valorar són que la poca oferta d’oci a la població ha condicionat la restauració del municipi. En aquest aspecte, cal promocionar l’oci responsable en la zona turística perquè els joves –i no tant joves– no hagin de marxar a altres municipis de la rodalies com Mataró o Malgrat, sobretot els caps de setmana. 

Hi ha diversos comerciants que creuen que hi ha d’haver una normativa única pel que fa als aparadors dels establiments i moltes vegades aquests queden fora al carrer. Només cal aplicar la normativa i les ordenances. En aquest sentit, on també cal incidir és en l’augment del nombre de terrasses –sobretot a l’estiu– ja que dificulten el pas dels vianants a l’estiu.

Ens hem trobat que també hi ha establiments molt determinats on l’Ajuntament sol comprar el material que necessita per a les seves activitats diàries. Això facilita un clientelisme establert tàcitament a la ciutat. Considerem que mitjançant uns preus específics, s’hauria d’anar diversificant en la compra de material i més activitats. 

Cal fer esment que les accions que s’hagin d’emprendre s’han d’articular mitjançant un debat profund entre la població, part implicada i els agents tècnics i polítics.

Propostes

1. Establir un pla integral de mobilitat que inclogui mesures concretes en l’aparcament a mitjan termini. Considerem que el punt idoni d’aparcament seria sota el pàrquing del mercat i al pàrquing de les palmeres -pàdel, tot i que depèn de costes-. La pràctica d’aquest estudi suposaria ampliar les zones de vianants del centre del municipi.
2. Reforçar la vigilància a les zones més freqüentades per establiments comercials, sobretot a les nits i incrementar la presència policial durant el dia. Aquest reforç s’ha de fer visible sobretot a la temporada d’estiu.
3. Revisar els contractes de neteja amb les empreses adjudicatàries per detectar possibles incompliments. S’hauria d’establir un sistema de neteja òptim i de consens amb els comerciants. Caldria diversificar les formes de neteja i seqüenciar-les per parts i zones, incloent-t’hi una neteja exclusiva dels orins –sobretot a la plaça Catalunya.
4. Mitjançant els agents cívics i un treball integral de la institució, establir nous mecanismes de comunicació amb els botiguers, comerciants i restauradors del municipi. Integrar els problemes i propostes dels comerciants en l’acció de govern. Millorar en els mecanismes de participació ciutadana.
5. Treballar a instàncies municipals i supramunicipals, pressionant des del municipi, per canviar la reglamentació de l’horari comercial pel que fa a l’obertura de festius.
6. Dificultar l’obertura d’establiments a les grans cadenes i franquícies que facin una competència deslleial al petit comerç de la ciutat.
7. Potenciar el petit comerç, les cooperatives i el producte de proximitat mitjançant bonificacions. Establir una marca pròpia de producte local o de proximitat.
8. Controlar l’ús de les terrasses i regular-ne l’ús fraudulent.
9. Fer una política en què s’intensifiqui el control en les pràctiques d’abús laboral i explotació, ja que generen precarietat laboral.
10. Establir ajudes d’espai i assessorament a emprenedors que vulguin emprendre un negoci. Aquests s’hauran de regir mitjançant uns criteris preestablerts mitjançant una oferta de lloguer social –locals buits de la zona del carrer Jovara. 
11. Incentivar l’oferta cultural al mercat municipal per tal de convertir-lo en un punt dinàmic. Fer-ne un programa d’activitats i convertir-ho en un espai de producte local i de proximitat.
12. Establir un pla de dinamització del carrer Jovara i donar un ús habitacional, comercial i de restauració als locals que han quedat buits. 

#recuperemcalella

CUP Calella