Introducció

En aquest document tractarem de la situació de l’habitatge a Calella de la manera més objectiva possible. Mitjançant dades que ens aporta el pla local d’habitatge (PLH) elaborat al municipi durant aquesta legislatura, la recerca d’informació de diferents estaments públics i mitjans de comunicació i fent un balanç de les actuacions –més o menys efectiu– de l’administració local i l’equip de govern de la ciutat, pretendrem fer una anàlisi per detectar els punts en què cal aprofundir urgentment per garantir millores per als ciutadans que tenen vulnerat aquest dret. En la part final del document farem unes propostes de la pràctica política que, en un futur immediat, considerem que haurien de regir en la ciutat.

 

La situació de l’habitatge a Calella: les dades

1.             Fa gairebé dos anys, es va elaborar un estudi- pla local d’habitatge (PLH) - de l’empresa Celobert en què es feia una diagnosi de la situació de l’habitatge a la població mitjançant una anàlisi de debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats (DAFO. De les dades sortints se’n van extreure diferents consideracions i, entre d’altres, es constatava que un 8% de llars tenen dificultats pel pagament o manteniment de l’habitatge. Aquesta proporció va en augment i la mitjana calellenca és més alta que en la resta de Catalunya. Es calcula que hi ha entre 550 i 700 llars amb dificultats.​

2.             L’equip de govern s’ha negat durant aquest 2019 a les propostes de progressió fiscal i de modificació de l’impost de bens immobles (IBI). ​

3.             Seguint amb el PLH, també es constata que a Calella, tot i que hi ha aproximadament un 14% d’habitatges buits, hi ha poca oferta de pisos de lloguer. També hi ha 11 hotels abandonats al centre del municipi.​

4.             També relacionat amb el lloguer, el 13-8-2018 va sortir una notícia per Ràdio Calella Televisió (RCTV) que explicava que el nombre de desnonaments per impagament de lloguer ja supera els de compra a Catalunya i que la tendència va a l’alça segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).​

5.             Segons dades de la Generalitat, del 2017 al 2018 hi ha hagut una forta pujada del preu del lloguer a la població. En el termini d’un any, ha passat de 490.30 euros a 545.30 de mitjana/mes.​

6.             Pel que fa als pisos d’ús turístic, el 4-3-2019, a RCTV va sortir una notícia que deia que aleshores n’hi havia 360 de comptabilitzats; un centenar més del que hi havia registrats abans que s’apliqués la moratòria d’un any que es va acabar a mitjan 2018.​

7.             Unes de les mesures que apunta el PLH de Calella és la construcció de nous habitatges en el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) que afecta la zona de l’antic Salicrú. Aquesta mesura no preveu, en cap cas, mesures per al lloguer social i protegit.​

8.             La fundació privada Hàbitat Solidari, amb representació de l’Ajuntament i Càritas, avui per avui té disponibles un centenar de pisos destinats a lloguer social.​

9.             Segons el PLH, hi ha una manca d’habitatge atractiu i assequible per al jovent, que és el més afectat per la situació. ​

10.          Hi ha una gran part dels edificis de la població que necessiten una remodelació i certs aspectes per poder ser un habitatge en condicions.

 

 

Reflexió de la praxi política 

1.             La gestió de les eines municipals per pal·liar la precarietat en habitatge

L’Ajuntament, com a institució, disposa d’uns recursos limitats a l’hora d’incidir de manera àmplia en aquest àmbit, però sí que pot aplicar mecanismes per millorar-ne la situació. Aquests són: la progressió fiscal en l’elaboració dels pressupostos, la modificació de l’IBI, la connexió dels diferents agents i serveis per detectar els casos de vulnerabilitat i treballar-hi de forma concreta i una inversió municipal potent en habitatge.

A.                   Pel que fa a la progressió fiscal i les seves ordenances –elaboració d’uns pressupostos que gravin més a qui més té i bonifiquin a qui pateix una situació de més vulnerabilitat– l’equip de govern format pel PDeCAT i el PSC s’ha tancat en banda a l’hora de treballar-ne una modificació per més petita que sigui. Aquesta va ser una de les demandes imprescindibles perquè la CUP donés suport als pressupostos d’enguany. Aquest és, per tant, un aspecte que està estretament relacionat amb qui pateix precarietat a l’habitatge.​

B.            En aquest mateix sentit, es va proposar una modificació de l’IBI per acostar-nos als nivells de progressió màxima establerts. El primer pas seria gravar més al 10% dels immobles que tenen un valor cadastral més alt, als que estan desocupats i als de les entitats bancàries o grans tenidors i, el segon, bonificar qui pateix situació de vulnerabilitat d’habitatge. Aquesta demanda va ser desestimada pel govern i no es va portar a terme.​

C.                    En termes de serveis socials, es treballa amb coordinació amb estaments supramunicipals com la diputació o l’antic Inem i en la part del propi servei es fa un treball d’assessorament en casos d’impagament de lloguer o hipoteca; per fer un treball integral del servei es té una coordinació amb la fundació Hàbitat. En aquest sentit, també s’informa del venciment dels terminis de pagament de l’IBI i en cas d’impossibilitat, es destinen ajudes. ​

Relatiu a les ajudes de lloguer, es dota d’ajuts puntuals i individualitzats pel venciment de lloguer de 120 euros al mes amb un límit màxim de 600 a l’any, que són assumides per Càritas; en cas que no s’arribi a la cobertura necessària, aquesta demanda l’absorbeixen els mateixos serveis socials. Una altre aspecte a destacar és el servei de pisos compartits per a la gent gran. Tenim constància que a mitjan 2018 n’ hi havia tres de destinats. Pel que fa a pisos per a dones amb vulnerabilitat, en les mateixes dates n’hi havia un.​

D.           Pel que fa a inversió i impuls en l’activitat que no depèn directament de serveis socials, ens trobem que la inversió destinada és de 6000 euros a lloguer juvenil i 4000 en lloguer social.​

Davant d’aquests fets, considerem que el govern municipal no ha fet ús de tots mitjans que té a l’abast en recaptació i inversió i que les polítiques que ha portat a terme en aquet sentit són del tot insuficients.

En gran mesura, les ajudes assistencials i les destinades per a les dificultats pel rendiment de pagament es fan mitjançant serveis socials i, sovint, s’atorguen puntualment a famílies amb un risc de vulnerabilitat molt alt. Conscients que al PLH de Calella s’exposa que entre 550 i 770 llars –un8%– estan en risc de pagament i que la tendència augmenta, cal augmentar els ajuts substancialment per fer-hi front.​

Pel que fa a l’habitatge per als joves, hem de tenir en compte dos elements: un és que Calella és la localitat del Maresme que perd més joves cada any, –tendència des del 2009– i l’altre, segons dades que ens atorga el PLH, que és que els joves són els que pateixen més la problemàtica en l’habitatge. Considerem que cal apujar molt més les ajudes per a aquest col·lectiu i que aquests paupèrrims 6000 euros són absolutament irrisoris a les seves necessitats.​

Un dels elements que posem sobre la taula és dotar de més eficàcia els pisos compartits, ja que aquesta pràctica permet aglutinar esforços i aporta solucions en millor eficàcia respecte al nombre d’usuaris. Aquesta dinàmica, que ja es porta a terme puntualment, seria un dels factors que s’ha de potenciar.​

Altrament, punt de què tractem més endavant en el punt de lloguer, s’haurien d’establir polítiques d’habitatge descentralitzades i debatudes en cada part –sobretot pel que fa referència a l’obtenció de dades i divulgació de drets al veïnat– per actuar de manera precisa a les necessitats concretes de cada zona.

 

 

2.            Polítiques de lloguer

A Calella hi ha una demanda creixent del mercat de lloguer en termes generals i hi ha una capa creixent de la població que no pot portar a terme el pagament amb garanties. Tot i que hi ha una àmplia bossa d’habitatges buits de què es podria fer ús, la situació real és que actualment hi ha poc habitatge disponible de lloguer, cosa que fa que el preu es dispari. Per avaluar la situació del lloguer a Calella de manera concreta, haurem de tenir en compte diferents elements: la llei 24/2015, la Fundació Hàbitat Solidari, els pisos d’ús turístic i el POUM projectat a la ciutat.

A.                   La llei 24/2015. Aquesta llei que en breu serà aprovada per la Generalitat i que va ser tombada pel TC, proposa –concretament a l’article 7– que els grans tenidors d’habitatge –en mans d’entitats bancàries– hauran de destinar les seves llars que no estiguin habitades a lloguer social en un període d’un a tres anys. Sabedors d’això, i com a element que també surt en el PLH, el 25/5/17 l’equip de govern –a instàncies de la CUP– es va comprometre a elaborar un recompte dels habitatges buits en la població com a primer element imprescindible per portar a terme aquesta llei reguladora. Avui per avui, i explicitat en el darrer ple municipal, encara no s’han ni començat els tràmits per portar-lo a terme “per incapacitat tècnica”. Cal fer esment que per fer el recompte es pot fer mitjançant treballadors públics o mitjançant l’empresa privada, segons fonts de la PAH.​

B.            La Fundació Hàbitat Solidari és de caire privat i està formada en el seu consell per quatre representants de l’Ajuntament i tres de Càritas. La seva funció principal és dotar la població de lloguer social i assequible i, actualment, disposa d’un centenar d’habitatges aproximadament. Durant aquests últims anys ha augmentat substancialment el nombre de llars a disposició amb la intenció d’anar progressant. En aquest sentit, és un factor positiu per a la ciutat de Calella.​

C.            Actualment hi ha a la població uns 360 pisos d’ús turístic legalitzats. Tenint en compte que a Barcelona un 40% dels pisos amb aquest ús eren il·legals el 2016, pensem que la proporció podria pujar molt més. A l’abril del 2017, quan es va aplicar la moratòria a la dotació de llicències per part de l’Ajuntament –va durar un any– n’hi havia 260. Des que es va a tornar a aplicar–el 2018– fins avui, el lloguer turístic ha augmentat en més de 100 pisos –si tenim en compte la data del recompte. En menys d’un any ha augmentat més el nombre de pisos de lloguer turístic que tota l’oferta de lloguer social a la població per part de la fundació Hàbitat.​

Un element a tenir en compte és com aquest tipus de lloguer afecta en el preu del mercat seguint la llei d’oferta i demanda. Si comptem que en aquests pisos hi podrien viure una mitjana de tres persones per pis –això inclou unes 1000 persones que en podrien fer ús– caldria calcular-ne els efectes en el preu de mercat, en l’aspecte social i en la convivència veïnal. És vital saber quina repercussió té aquest element en la població. A l’hora de fer aquest estudi també s’ha de tenir en compte que la xifra real podria augmentar notablement per l’existència de pisos turístics il·legals. En aquest sentit, fonts del govern municipal van explicar que aquests aspectes s’analitzarien en profunditat a l’hora de dotar-los de més llicències, cosa que avui per avui –ja acabant el mandat- no ha passat.​

D.           En el PLH diu que un dels potencials de Calella a l’hora d’afrontar els problemes de l’habitatge és que encara hi ha terreny urbanitzable. De fet, el govern municipal ja ha elaborat un nou POUM amb la previsió de construir obra nova, concretament a la zona de l’antic Salicrú –nou Mercadona–. D’aquest nou plantejament projectat, no hi ha cap pis de protecció oficial ni lloguer social, segons dades del mateix pla. 

Tot i que a la CUP som contraris al fet que s’executin nous habitatges fins que no s’hagin portat a terme totes les alternatives pertinents, considerem que amb el problema candent de lloguer i, entrant en la lògica depredadora del sòl, caldria haver planificat lloguer social en el pla.​

Pel que fa al lloguer, per tant, no s’està treballant ni s’apliquen totes les mesures perquè els habitatges buits estiguin disponibles en el mercat i no s’adoba el terreny per aplicar cap legislació que en petits termes obligui els grans tenidors a incentivar el lloguer social. Cal tenir en compte que gran part dels pisos de què actualment disposen les entitats bancàries, en gran part, ja els ha pagat la ciutadania en forma de lleis hipotecàries injustes i mitjançant el rescat bancari adjudicat durant la crisi. Per tant, considerem que és absolutament prioritari que les administracions públiques facin que prioritzin els drets del ciutadans al centre de l’acció política en lloc dels beneficis d’uns pocs.​

En l’aspecte de l’adjudicació de llicències de pisos d’ús turístic –que depèn de la mateixa administració local– no en veiem amb bons ulls la proliferació, ja que tenen uns afectes negatius per als ciutadans i en el mateix mercat de lloguer de la població. Per un cantó causen problemes en el veïnat i, per l’altre, encareixen el cost de lloguer i fan que el nombre d’habitatges quedi reduït substancialment. ​

Tenim elements que ens fan sospitar que hi ha certes irregularitats en l’explotació dels pisos d’ús turístic i, en aquest sentit –referint-nos als pisos que operen sense llicència i no estan legalitzats– cal intensificar el treball per eradicar aquesta situació i establir una regulació del mercat com més justa millor. Tanmateix, ens han arribat notícies que hi ha empreses que volen implantar lloguer turístic a la ciutat i que estan foragitant els veïns i les veïnes dels seus propis pisos aplicant-los mesures de pressió. Davant d’aquests casos, és absolutament imprescindible establir una tasca de base a cada barri –incentivant-hi les assemblees– explicant a la ciutadania els drets que tenen com a comunitat i arribats al cas, denunciar o establir processos judicials –mitjançant la comunitat de veïns– a l’hora d’expulsar pisos d’ús turístic que malmetin la convivència.

Pel que fa al pla de construcció de nous habitatges, creiem que el govern municipal continua amb les polítiques urbanístiques del totxo que tant mal han fet a l’economia com a la zona del litoral català. No es fan mitjançant criteris que resolguin els problemes d’habitatge en un sentit col·lectiu i la prova evident és que no hi ha cap habitatge destinat al lloguer social quan, de fet, és el principal problema en aquest àmbit.

 

La societat organitzada, un bri d’esperança

Davant de la incapacitat de les administracions públiques per fer front la vulneració de drets i els tractes de favor dels governs actuals amb els grans tenidors i les entitats bancàries, la societat s’ha vist moltes vegades desprotegida per l’abús de poder i ha estat gràcies a l’organització popular que s’ha pogut avançar en matèria d’habitatge digne. A Calella, hi ha hagut diferents actes de denúncia de la situació davant d’entitats bancàries i aturant desnonaments en el moment de l’execució.​

Serà únicament mitjançant la feina conjunta de les institucions amb el teixit social organitzat que es podrà avançar fins a l’assoliment del dret a l’habitatge digne per a la ciutadania i, sempre, a partir de la complicitat i la independència de cadascun dels actors, es podran assolir els objectius i les fites que es requereixin a cada moment. 

 

Propostes:

1.             Adoptar una política comunicativa i de base que expliqui quina és la situació de l’habitatge, els drets de la població i de la comunitat i quins són els reptes que hem d’afrontar en un futur.​

2.             Treballar conjuntament i amb xarxa amb les diferents entitats organitzades que treballen en habitatge i actors socials organitzats per establir un programa d’acció compartit.​

3.             Aplicar una política progressiva fiscalment.​

4.             Modificar l’IBI fins als nivells progressius màxims establerts.​

5.             Dotar de més recursos públics les polítiques d’habitatge; sobretot al que fa referència al lloguer i al lloguer juvenil.​

6.             No atorgar més llicències de pisos d’ús turístic.​

7.             Elaborar un recompte dels pisos buits a la ciutat.​

8.             Aturar els projectes especulatius d’obra nova fins que no s’hagin esgotat totes les alternatives a l’hora de posar els habitatges buits existents en primer habitatge.​

9.             Potenciar l’habitatge compartit com a mètode.​

10.          Establir una connexió amb les diferents administracions públiques per aportar solucions als habitatges necessiten remodelació o millora en la façana.

11.          Facilitar les modificacions normatives per tal que locals de planta baixa que romanen tancats es puguin transformar en habitatge de caràcter social.