El "revers" de l'onada

La substitució del que ens queda d’un model familiar viu i arrelat al territori dóna pas a un altre de molt més impersonal i desconegut. En molts àmbits i en tots els sectors. On abans en vivíem la majoria ara se n’enriqueixen uns pocs i la resta viu com pot sota la seva lògica, i en molts casos, en situació de precarietat.

Platja Calella

El món a mans d’uns pocs. És  la tònica perversa que afrontem la majoria quan veiem com molt del que teníem, o més ben dit,  del que encara no ens havien pres, passa sempre a les mans dels que més en tenen. Perquè està fet per a ells. Perquè s’ho fan ells i tot els retorna. Perquè no en tenen mai prou.

Cada cop queda menys oferta de mercat que no estigui gestionada per grans empreses i lobbies al nostre municipi, i en les últimes dècades, hem pogut constatar com molts establiments d’àmbit familiar han hagut de tancar degut a la pressió sotmesa per aquestes companyies i a la impossibilitat de fer front a les condicions –desiguals-  que imposen. I això és un fet. Passejant i a tall d’exemple, es fa palès que on anteriorment hi havia hagut un grapat de botigues de queviures, ara t’hi pots trobar un gran supermercat. Que on les fleques locals, pensions o verduleries en feien negoci ara ho fan les franquícies i les grans cadenes; grans botigues de roba i dominants empreses de serveis.

La substitució del que ens queda d’un model familiar viu i arrelat al territori dóna pas a un altre de molt més impersonal i desconegut. En molts àmbits i en tots els sectors. On abans en vivíem la majoria ara se n’enriqueixen uns pocs i la resta viu com pot sota la seva lògica, i en molts casos, en situació de precarietat.

I a dia d’avui el tsunami continua arrasant el tot que no està en el seu domini. Aquest cop entrant per la façana marítima i captant el seu model de gestió en la seva explotació dels serveis: les guinguetes. On tot just fa un any coexistien les empreses familiars amb les grans cadenes hoteleres, el canvi de model executat per l’equip de govern i ja entrat en vigor, condiciona a les primeres a haver-se de retirar per falta de liquiditat. El peix gran es menja el petit en un sistema de depredació titllat d’excel·lència i de primera. La resta esdevé insuficient. Esdevé de segona.

Malgrat la impossibilitat de poder revertir aquesta situació exclusivament des d’instàncies municipals, ens trobem que en el cas de les “Guinguetes” la relació canvia. La  competència per posar a la pràctica el concurs sobre la licitació de les guinguetes i els aspectes més rellevants que en determinen el model, és d’àmbit municipal;  i és en aquest sentit que constatem que el govern ha traçat una línia que beneficia en gran mesura les grans estructures hoteleres. De les quatre guinguetes que entraran en explotació tot l’any, totes quatre són o tenen relació directa amb aquestes companyies.

I en aquesta legislatura  prevalen les iniciatives  perquè aquest model continuï perpetuant-se al nostre municipi: El canvi urbanístic que afavoreix a les expectatives de l’empresa Mercadona per a poder construir un supermercat i l’actual model de guinguetes. I sense entrar en debat sobre les concessions dels serveis municipals.

Res és casual. L’excel·lència remet als interessos de qui la proclama.

Però amb què es pot traduir aquest canvi de model?

El fet que les quatre empreses hoteleres tinguin la capacitat de restauració a la primera línia de mar pot entrar en un joc de competència deslleial amb d’altres restaurants de caire familiar que integren el nucli del nostre municipi.

Es pot caure en l’increment del “turisme de polsera” on l’oferta turística recaigui sempre en les mateixes mans perquè tenen la capacitat de tancar el cercle. La restauració o el petit comerç que viu de forma directe o indirecte del turisme se’n pot ressentir,  ja que és molt probable que es promogui el “tot inclòs” des d’aquestes cadenes.

El model cultural viu i arrelat al territori que volem aportar com a eina vital per a fer visible nostra singularitat i que esdevingui un reclam, el pot exterioritzar millor persones que trepitgen el territori que una oferta de “packs” turístics oferts per una sèrie de cadenes hoteleres.

És en aquest sentit que la CUP demanem la creació d’una comissió en el termini de quinze dies i amb representació de tots els grups municipals per a poder debatre i fer propostes sobre els serveis actuals i de futur a les platges de Calella, i a partir de la recent adjudicació de les guinguetes.

 

CUP Calella

On tot just fa un any coexistien les empreses familiars amb les grans cadenes hoteleres, el canvi de model executat per l’equip de govern i ja entrat en vigor, condiciona a les primeres a haver-se de retirar per falta de liquiditat. El peix gran es menja el petit en un sistema de depredació titllat d’excel·lència i de primera. La resta esdevé insuficient. Esdevé de segona.