Res de nou en les polítiques europees. Res ni cap consideració a tot el que no sigui blindar a unes elits financeres del control de tota acció econòmica i política. Saqueig del sector  públic i imposició d’un deute molts cops il·legítim però mai negociable. Poc per a la gent tret d’uns aspectes fundacionals que de mica en mica van quedant difuminats pel trist bagatge polític. Res pels que menys tenen, aquests no hi tenen cabuda visquin o vinguin d’on vinguin.

L’actual tractat de la U.E i Turquia en referència a la crisis dels refugiats, que condiciona a un tancament de fronteres i a la impossibilitat de pas, aboca a part dels exiliats a uns internaments sota condicions infrahumanes i  a unes deportacions massives cap a Turquia -malgrat les flagrants deficiències democràtiques i de cooperació d’aquest futur membre de la U.E-. Aquests fets, no només assenyalen la poca predisposició d’aquesta institució per a a l’ajuda cap a les persones amb situació de vulnerabilitat sinó que ratifiquen el que és més greu, l’incompliment de la Carta Dels Drets Humans on hi ha reconeguts els drets a la vida, a la llibertat i a la seguretat per a totes les persones.

Trist paper que ens evoca a continuar reivindicant amb claredat i contundència que aquesta no és l’Europa que volem i hem de posar a la llum els perjudicis que la UE ens condemna. CIEs, crisi, austeritat, retallades laborals i econòmiques, pagament del deute, TTIP, tractats injustos. Aquesta Mediterrània convertida en una fossa comuna mentre els alts mandataris en fan els ulls clucs. L’Europa que ven armes i mira a una altra banda. La de la creixent desigualtat. La del capitalisme més salvatge.

No ens podem remetre a ser mercaderies en mans de polítics i banquers i cal aprofundir en un model on les persones siguin l’epicentre de qualsevol acció política. Afrontar-la des de tots els fronts, des de les institucions però sobretot des de la societat, l’única garant de la transformació i el canvi. L’única que en aquests moments hi entén de solidaritat, cooperació i justícia. Cal teixir alternatives ciutadanes per contrarestar la inoperància de la seva acció política i la disjuntiva  amb els seus interessos econòmics. Des de tots els racons.

Per la necessitat,  pels drets  i pel record a tots els que han patit l’exili. Cal avançar cap a l’Europa de les persones i els pobles.