Candidatura d'Unitat Popular

Assemblea Local CUP Calella

Participació ciutadana

Mots d’ús quotidià dels grans partits polítics, usats a bombo i plateret i només de boca, sabedors que les paraules buides se les acaba emportant el vent.

Participació ciutadana

1.-La capacitat i mecanismes que té la població perquè pugui accedir a les decisions del govern de forma independent i sense necessitat de formar part de cap administració pública o partit polític.

2.-Mots d’ús quotidià dels grans partits polítics, usats a bombo i plateret i només de boca, sabedors que les paraules buides se les acaba emportant el vent.

Petits canvis pronosticaven bons presagis tot just començada aquesta legislatura. Una suposada bona voluntat i predisposició per part de l equip de govern per a treballar de forma conjunta nous mecanismes de participació, i  la inclusió d’una petita part del pressupost municipal als “Pressupostos Participatius”, votats i  en part ideats per la pròpia població, auguraven un canvi d’actitud en la matèria i un punt i final del blindatge en la presa de decisions. El començament d’una nova etapa  en la que es pretendria dotar al ciutadà de les eines necessàries per incidir directament sobre el debat polític que vertebra la ciutat.

 Sabedors que aquestes mesures i les bones intencions mostrades, no eren res més que l’inici d’una cursa de fons i de volada llarga, no ens hem cansat mai de repetir, una vegada i una altra, en els òrgans municipals, que s’haurien d’encetar nous debats relacionats. La modificació del ROM - les bases reguladores del  plenari i l’ordenament municipal- i la promoció de noves estructures i bases amb caràcter vinculant- com la bona planificació de les Assemblees de Barri o zona, les Assemblees Municipals Obertes o l’elaboració de referèndums municipals de forma normalitzada, entre d’altres-, han estat el nostre cavall de batalla.

I de res no ha servit. Ja en parlarem un altre dia i marxem que és tard . Nul·les ganes per part del govern d’ampliar a la població la capacitat d’incidir en l’acció política d’una forma vinculant. Això sí, amb un constant i pretès bombardeig mediàtic que  faci visualitzar el contrari. Tot queda en paraules i imatge, i en dos anys, no ens hem mogut del punt de partida. Dels petits canvis perquè tot continuï igual. La legislatura de la marmota.

I mentre res es mou, seguim ancorats en les velles estructures de partits/representants d’unes elits econòmiques que marquen les seves directrius. En un sistema on el poder i la capacitat de gestió recau en un cercle reduït de persones estretament lligades a uns interessos, que moltes vegades, defugen dels de la majoria de ciutadans. En un món paral·lel que blinda el seu sistema de privilegi. Altre cop, el món a mans d’uns pocs.

Perquè els va bé. Perquè els permet construir flamants Museus del Turisme sense necessitat de consensuar-ho ni referendar-ho amb la ciutadania. Perquè els permet fer guinguetes per a les grans cadenes hoteleres i així ocupar el negoci de la façana marítima. Perquè així poden carregar amb major eficàcia contra les veus crítiques. Perquè així poden elaborar uns pressupostos que no gravin als que més tenen. Perquè així no cal abordar problemàtiques com la precarietat laboral a l’hostaleria.

Perquè entre amics, tot és més fàcil.

 

 En dos anys, no ens hem mogut del punt de partida. La legislatura de la marmota.