Candidatura d'Unitat Popular

Assemblea Local CUP Calella

Ni viure ni deixar viure. Per dreta -i- llei.

L’ús dels serveis jurídics de l'Ajuntament ve determinat pels interessos de qui els utilitza i, sovint, aquests no responen als  d’unes demandes col·lectives.

 

Comença l’any i s’obren  nous reptes i esperances, i  la ciutat de Calella, es lleva amb un nou local social autogestionat  amb ganes d’omplir el poble de vida. Bons projectes col·lectius segons el seu comunicat.  Feminisme,  dansa, lectura, tallers, xerrades i un munt d’activitats  es volen portar a terme de forma crítica i defugint dels gurus mediàtics. Una espurna de llum enmig  d’un relat polític depredador que tot ho impregna.

Molt enrere han quedat ja les reunions i negociacions fallides entre l’Ajuntament i les demandes de col·lectius –i col·lectives- per a la cessió d’algun espai municipal per a poder-hi portar a terme diferents activitats. “Vuelva usted mañana” i tal dia farà un any. La cua entre cames i recel cap a una administració que només vetlla pels interessos d’uns pocs, els mateixos de sempre.

Però quan les demandes no han estat abordades és la pròpia ciutadania qui busca els seus espais d’apoderament. Noves fornades i noves formes, i un hotel que fa més de deu anys que ha estat abandonat passa de la inactivitat especulativa a un projecte comunitari obert al municipi.

I és això el que més espanta a la gent d’ordre. La crítica. Tot el que s’escapi del món que ells modulen i s’allunyi dels seus tentacles serà vist com un perill, i com a tal, empraran de tots els mitjans a disposició  –comunicatius, jurídics, repressius…- per combatre’l. Imposaran el relat polític fet a mida i la llei.

I no han trigat ni un mes. L’alcaldessa de Calella ja ha declarat públicament “que estan estudiant de quina manera poden actuar els serveis jurídics de l’Ajuntament davant de l’ocupació de l’antic Hotel La Gaviota”. Ras i curt. La llei com a única resposta i garant dels interessos especulatius, empresarials i de la propietat privada; aquests són els que realment importen i és la base de la seva praxi política. No hi cap la mediació. Cap interès ni resposta davant l’aposta ciutadana i altruista projectada. Els valors ètics i morals queden relegats a un segon terme i, altre cop, el món a mans d’uns pocs.

Però fins a quin punt és lícita la utilització dels serveis jurídics municipals per a l ‘ús de les activitats de la propietat d’Industrial Roige SA?

S’han utilitzat aquests serveis jurídics en d’altres casos com quan la gerent de l’ATC –Associació Turística de Calella, amb subvenció municipal- va avisar els seus membres sobre les inspeccions de treball i hisenda, fet que és una clara vulneració als drets dels treballadors i a la pròpia transparència a la recaptació d’impostos públics?

S’han utilitzat aquests serveis jurídics per a les investigacions dels casos de corrupció que engloben el CSMS? (Consorci Sanitari Maresme-Selva).

Queda clar. L’ús d’aquest serveis ve determinat pels interessos de qui els utilitza i, sovint, aquests no responen als  d’unes demandes col·lectives. I és en aquest sentit que:

  • Demanem un canvi en el rumb de l’equip de govern en aquest afer. Un nou camí on la mediació i les demandes pro positives que la pròpia població genera siguin el pal de paller de la seva línia política.
  • Instem que es posin els instruments municipals, com els serveis jurídics que el govern té al seu abast, a la defensa i al servei d'aquests col·lectius -en detriment de la salvaguarda d'uns interessos especulatius.
  • Sol·licitem una autocrítica dels responsables polítics que han generat aquesta situació de desempara i buit als diferents col·lectius (molts de joves) que no han trobat espais i suport per a poder portar a terme les seva tasca.

Perquè ja va sent hora que la defensa dels béns col·lectius i públics prevalgui enfront dels interessos especulatius i privats d'una minoria, que no busca res més que el lucre i el benefici a qualsevol preu.

    Cup Calella.

 

Però quan les demandes no han estat abordades és la pròpia ciutadania qui busca els seus espais d’apoderament. Noves fornades i noves formes, i un hotel que fa més de deu anys que ha estat abandonat passa de la inactivitat especulativa a un projecte comunitari obert al municipi.

I és això el que més espanta a la gent d’ordre. La crítica. Tot el que s’escapi del món que ells modulen i s’allunyi dels seus tentacles serà vist com un perill, i com a tal, empraran de tots els mitjans a disposició  –comunicatius, jurídics, repressius…- per combatre’l. Imposaran el relat polític fet a mida i la llei.