L'ALTRA CARA DE LA MONEDA

Creiem que cal abordar un debat profund sobre les línies estratègiques d'aquest model turístic que, al nostre entendre, cada cop s’allunya més dels interessos de molts ciutadans.

S’acaba la temporada d’estiu i restem tots a l’espera del  balanç oficial que difondran els diferents mitjans  sobre l’ocupació turística i la conseqüent oferta de treball generada, però en molts pocs casos escoltarem estudis que tractin sobre la qualitat d’aquesta oferta i menys encara de la seva reversibilitat vers al petit comerç local o als treballadors assalariats.

Tot sembla indicar que aquest any molts cercles benestants mostraran un cert optimisme per unes dades que semblen ser positives, però mentre això passi, una part molt important de la població veurà amb resignació com aquesta ha tornat a ser una altra temporada d’ estiu  en la que, ni inclús treballant amb unes condicions laborals precàries, no s’han complert les expectatives salarials proposades. Un altre any es podrà constatar com l’optimisme només es pot vestir amb ”tratge” i corbata i podrem comprovar, una vegada més,  com la informació només serà difosa des de el punt de vista de l’explotador i les situacions d’abús i vulneració de drets restaran pretesament silenciades.

I és que, malauradament, aquest any no podem fer un balanç positiu pel que fa aquests termes.

Mentre  per una part hem pogut veure com les principals cadenes hoteleres han ampliat el seu volum de negoci mitjançant l’explotació de les guinguetes i els seus serveis a la façana marítima, tancant el cercle de “polsera” i captant nous clients de turisme de cap de setmana i de la zona -entrant amb competència o eliminant el petit comerç familiar que anteriorment se’n beneficiava- per l’altra, continuem veient com les situacions d’explotació i abús laboral continuen sent la base d’aquest model turístic. Altre cop, el món a mans d’uns pocs i la informació difosa com a eina persuasiva.

I és sota aquest context que a la CUP creiem que cal abordar un debat profund sobre les línies estratègiques d’aquest model turístic que, al nostre entendre, cada cop s’allunya més dels interessos de molts ciutadans. Debat que s’ha d’endegar amb tots els agents, polítics, sindicals i empresarials i on els conceptes com la “precarietat laboral”, “petit comerç” o “turisme polsera” en tinguin un eix central. 

Cercles benestants mostraran un cert optimisme, mentre una part molt important de la població veurà amb resignació una altra temporada d’ estiu en la que, amb unes condicions laborals precàries, no s’han complert les expectatives salarials proposades.