CONSULTAR A LA CIUTADANIA, ESPORT DE RISC?

La CUP proposa a que l’equip de govern celebri una consulta ciutadana perquè la població en qüestió determini la idoneïtat pel que fa el projecte que cal escollir.

És el moment de deixar la política de despatx i donar la veu a la ciutadania mitjançant les eines de participació ciutadana. La CUP pensa que cal omplir de contingut real aquests mots que tan bé sonen a les campanyes electorals i que cal apoderar la ciutadania.

CONSULTAR A LA CIUTADANIA, ESPORT DE RISC?

  • PRÈVIA I CONTEXTUALITZACIÓ

Cares llargues, d’incredulitat i decepció, foren les que quedaren a la majoria dels assistents a l’última reunió d’urgència realitzada per tractar el Pla d’Equipaments Esportius que s’hauria –o s’havia– de dur a terme durant la següent dècada a la població. Després d’un any de feina intensa de l’empresa externa encarregada d’elaborar el pla (Itik), serveis tècnics, entitats esportives i partits polítics de la ciutat, s’encarrilaven uns acords que s’estaven a punt de tancar. En aquests, s’establien uns punts amb un rerefons i social i cohesionador que satisfeien totes les bandes. Però el gir inesperat de l’equip de govern, quan falten tres setmanes per validar l’acord al ple, ha anul·lat el bon treball previ i de consens que s’havia portat fins ara. Tot plegat, una pèrdua de temps absoluta i una situació que dóna poc marge de maniobra a l’oposició i entitats per reconduir la situació. I malgrat les disculpes sinceres del regidor d’esports Xavier Arnijas a la resta de participants –que reconeixem–, a parer nostre, aquest gir ha vingut generat com a conseqüència d’uns dèficits polítics i democràtics endèmics que més tard abordarem. 

  • QUÈ PRETENIA EL PLA D’EQUIPAMENTS ESPORTIUS QUE ERA DE CONSENS?

Amb el Pla d’Equipaments Esportius hi havia la intenció de radiografiar les diferents entitats i clubs esportius de la ciutat i detectar sobre paper les múltiples activitats esportives que es realitzen. Feta aquesta diagnosis i descobertes les mancances, s’aplicarien mesures d’urgència, millores i ampliacions dels diferents equipaments esportius de la ciutat. 

Com a conseqüència d’aquesta tasca, ens vam dotar d’una informació fidel, ajustada, coherent i realista d’allò que cal fer per tenir i mantenir unes instal·lacions esportives adequades i eficients, i amb un acord global i agafant les inquietuds dels diferents agents esportius, es donaven les condicions per engegar un bon pla de millora treballant des de l’entesa i la globalitat.

 

  • SITUACIÓ ACTUAL, FOCUS DEL CONFLICTE I PROPOSTA DE MILLORA.

Com és natural, tot projecte que es du a terme a la ciutat s’acompanya d’una dotació econòmica per poder portar-lo a terme. Tot i que encara no s’havia perfilat en els pressupostos anuals, aquest pla detallava l’estratègia a seguir perquè, en el moment oportú, aquest fos viable amb els recursos i capacitat econòmica de la mateixa administració local. L’entrebanc ha sorgit quan, a instància i demanda del Club de Natació Calella, l’equip de govern ha accedit a construir una piscina municipal nova amb els seus equipaments –afegida a la que ja hi ha– amb un cost aproximat d’uns 800.000 euros. 

És de lògica que aquest nou element introduït suposarà un altre augment pressupostari que anirà en detriment de la resta d’equipaments esportius de la ciutat i, consegüentment, de la visió global que havia tingut el que anomenem “pla de consens”. Entenem de manera clara i rotunda que, amb aquest increment, l’Ajuntament no podrà assumir totes les altres demandes registrades en el pla sense assumir un deute excessiu i inviable.

D’altra banda, i no és un fet de menys importància, creiem que aquest element pot comportar una situació de favoritisme i greuge de les mateixes entitats esportives d’àmbit municipal, i com que es tracta d’entitats sense ànim de lucre i amb un esperit integrador i cívic, sempre s’ha de mirar de mantenir una equitat satisfactòria per a totes les parts. 

Entenem i tenim constància de la bona afluència de gent que moltes vegades té la piscina municipal de Calella i, en premiem l’excel·lent aportació dels treballadors perquè això sigui així, però no creiem que la construcció d’una altre equipament en aquests moments sigui una prioritat. Hi ha estudis detallats* que estableixen que, per índex de població i distància, actualment ja hi ha dos complexos amb piscina que poden absorbir amb escreix aquesta demanda. L’un és la mateixa Piscina Municipal i l’altra la piscina de Can Xaubet a la zona del Poblenou (Pineda de Mar). En aquest sentit, la CUP aposta per aprofundir en els vincles de les dues poblacions i treballar coordinadament per satisfer les demandes de forma adequada.

Cal assenyalar també el cost, pel que fa als recursos hídrics, que necessiten aquests equipaments i l’impacte que generen en el medi. En un període en què el canvi climàtic és un fet, i les sequeres i la desertització, mal que ens pesi, tenen un efecte visible i notori al nostre territori, cal fer un ús responsable en la gestió de l’aigua com a recurs finit.

 

  • QUÈ PODEM FER PER RESOLDRE EL CONFLICTE?

En relació amb el canvi de parer d’última hora, la falta de lleialtat de l’equip de govern amb l’oposició i les entitats proposants així com el greuge comparatiu que el nou escenari provoca amb les entitats esportives de la ciutat i l’existència de dos plans antagònics que suposen una visió diferent de ciutat i pel fet que es tracta d’una inversió notable que tindrà una incidència directa als ciutadans durant la propera dècada: la CUP proposa a que l’equip de govern celebri una consulta ciutadana perquè la població en qüestió determini la idoneïtat pel que fa el projecte que cal escollir.

És el moment de deixar la política de despatx i donar la veu a la ciutadania mitjançant les eines de participació ciutadana. La CUP pensa que cal omplir de contingut real aquests mots que tan bé sonen a les campanyes electorals i que cal apoderar la ciutadania.

 

ANNEX I ELEMENTS POLÍTICS A TENIR EN COMPTE

No entendríem de cap manera aquest gir inesperat d’última hora que posa en escac el consens que hi havia a la ciutat en un pla que implica tantíssimes persones si no fos perquè ens han fet arribar la sospita dels lligams que manté el regidor Torres del PSC amb la “gerència” del Club Natació Calella. Si això fos cert, resoldríem molts dubtes sobre tractes a passadissos, trencament d’acords, política partidista d’amiguisme i favoritismes. 

Llastimosament, això ha estat i és una constant durant aquesta última legislatura. El costós Museu del Turisme fou construït a demanda de la població o del lobbyhoteler en temps de crisis? En la flamant explotació marítima i guinguetes, tot lligat amb mans hoteleres, no hi ha tingut a veure el clientelisme? I el cost de la volta ciclista té un retorn a la majoria de població?

D’altra banda, fem una pregunta al regidor d’esports Xavier Arnijas que esperem que respongui amb franquesa. Quina reacció va tenir quan, en la direcció del seu partit li van dir que havia de tirar enrere un pla en què portava un any treballant? O és que fins ara hem marejat la perdiu de deliberadament? 

Tanmateix, aquests canvis d’última hora demostren la poca planificació i el treball a la babalà d’aquest equip de govern que, malgrat l’esforç que fa en propaganda i cosmètica, té uns efectes clarament negatius a les polítiques de planificació i execució de la ciutat.

Per aquests motius, i malgrat les crítiques, la CUP creu profundament en l’assemblearisme i el treball militant de base com a principal eina política. L’assemblea és un tot que no depèn de cap amo, i aquest procediment ens blinda en gran mesura d’aquestes formes anacròniques de la vella política. 

 

Fem participació ciutadana, fem democràcia i que el poble decideixi.

Cup Calella.

Construir una piscina municipal nova amb els seus equipaments –afegida a la que ja hi ha– amb un cost aproximat d’uns 800.000 euros suposarà un altre augment pressupostari que anirà en detriment de la resta d’equipaments esportius de la ciutat i, consegüentment, de la visió global que havia tingut el que anomenem “pla de consens”. Entenem de manera clara i rotunda que, amb aquest increment, l’Ajuntament no podrà assumir totes les altres demandes registrades en el pla sense assumir un deute excessiu i inviable.